* Patates. (Evidentment si vols fer una truita de patates, l'has de fer amb patates si la vulguessis fer de moniatos necessitaries moniatos).  * Quantitat. Entre 6 i 7 patates. Depenent del diàmetre de les mateixes, es pot triar la quantitat a gust del consumidor.  * Ous. Depenent de quanta gent té que menjar d'aquesta truita de patates, més val demanar pizzes. Però per exemple, si fós per a tres persones, amb quatre ous de tamany mitjà i morenos estaria bé. * Llet. Sols en fa falta una tasseta de 55'37 centímetres cúbics.  * Ceba. Fa falta una ceba de tamany gran.  * Oli. Per a fregir. No és neccessari més d'un litre.

Primer que res, s'han d'escurar tots els plats, ganivets, paelles,... que es necessiten, procurant treure els residus que ténen dels dies que han estat a les piques sense netejar, per a que no deixin el regust a la truita.  

Llavors agafarem el mànec de la paella i el roscarem a la paella per a poder-la agafar, ja que les paelles normalment no ténen els mànecs agafats, ja que es guarden apart.  

Una vegada es tingui una paella neta i preparada, es posa al foc amb més o menys mig litre d'oli a calentar a foc lent (no vol dir que el foc hagi de anar poc a poc sinó que la quantitat de combustió de gas butà o gas ciutat que s'utilitzi sigui menor a la normal.) (La normal s'enten com a la standard). (La standard és..............¿?¿?¿?¿?.............la standard !!!).  

Llavors s'han de pelar les patates. Es té que anar amb compte perquè quan es pelen les patates, si es treu mitja patata amb la pell, es necessitaran moltes més patates a la quantitat especificada en els ingredients.   

Quan es ténen les patates pelades, s'han de rentar. Amb aigua és suficient, no cal posar cap detergent ni res semblant.  

Desprès haurem de trosejar les patates. Amb més o menys gràcia, en farem bocins més o menys petits o més o menys grans, o........com collons es vulgui.  

OJO: Tenim l'oli calentant. Segurament a hores d'ara ja tenim la cuina plena de fum i amb olor a oli recremat. Llavors apartem la paella del foc, obrim la porta de la galeria i encenem l'extractor. Però anem amb compte, ja que si tenim un extractor que fa temps que no netegem, ens poden caure dins la paella uns " condiments " gens agradables.  

Bé, llavors pasem a pelar la ceba. Abans que res pensarem amb alguna cosa divertida, per a intentar aguantar els plors. Quan acabessem de pelar la ceba i de trosejar-la, la mesclarem amb la patata ja pelada i trosejada.  

A hores d'ara els budells ja fan siroll. Tornarem a posar l'oli al foc i esperarem una estona a que es torni a calentar, però ara amb l'extractor engegat.  

Mentre esperem que l'oli torni a estar calent, salarem una mica la patata i la ceba trossejades, remenant-les. Llavors ho posarem a la paella tot i a fregir-se.  

Compte amb els primers esquitxos de l'oli calent quan es posa la patata i la ceba, ja que ens pot cremar i si es dona el cas, començarem a renegar, i podem tirar tota la patata al terra sense voler, la qual cosa ens faria passar les ganes de menjar truita, i com ja hem dit, els budells se'n resentirien molt.  

Mentre tenim la patata i la ceba fregint-se, agafem els ous, els trencarem, els buidarem dins d'un plat fons i els rebatrem. Les càscares dels ous s'aconsella tirar-les a la brossa, perquè sinó, dos dies desprès, apareixen per la cuina unes càscares d'ou que no se sap d'on han sortit. Al menys dins la brossa, no es veuen, encara que les bosses de brossa estiguin setmanes sense tirar-se.  

Afegirem una miqueta més de sal als ous rebatuts, encara que no molta, ja que sinó semblarà una truita marinera. I llavors hi afegirem una miqueta de llet ( de vaca, per supost ), i ho mesclarem tot al mateix plat, esperant que la patata i la ceba estiguin fregides.  

La patata i la ceba, s'aniran remenant a mesura que es vagin fregint, per a evitar que es recremin dintre de la paella. Si es veu que hi falta oli, se'n pot posar una mica més. I si sobresurt molta patata o ceba per dalt de la paella, s'ha d'anar amb compte de no tirar-la al terra al remenar, ja que sinó posarem tota la cuina guarra. Normalment igual queda bruta de l'oli que ha anat caient de dintre de la paella.  

Quan es vegi suficientment fregida, s'agafarà la paella, tenint molta cura de aguantar l'equilibri de la paella, i a un pot guardarem l'oli sobrant (normalment, en aquestes condicions s'aconsegueix salvar un 75 %  de l'oli, la resta acaba per damunt del pedrís, pel terra).  

Llavors tornem a posar la paella amb la patata i la ceba fregides, però sense oli. Hi afegim l'ou rebatut amb llet, i aconseguim una mescla que hem d'anar homogeneitzant amb un culler.  

En aquest punt, si la cosa fa bona auloreta vol dir que anem per bon camí, sinó, és igual, ja que els budells encara fan més siroll que abans, i et menjaries la patata crua.  

Un parell de minuts desprès, sense deixar de remenar per a que no s'enganxi la truita a la paella, hi posem un plat al damunt, girem la paella, i amb l'ajuda del plat la tornem a posar per l'altra cara. Llavors ja no cal anar remenant-la, encara que serà necessari anar meneixant la paella, per a que no s'enganxi la truita.  

En un moment, podem tornar a atornillar el mànic de la paella, perquè segurament tornarà a estar solt.  

Desprès d'un minut i mig, girem la truita dues vegades més, i finalment la posem a un plat, amb dues servilletes de paper al fons del plat per a que absorvixquen l'oli que pot portar la truita.  

Apaguem el foc, ( podem revisar que la cuina ha quedat molt bruta i aliviar el pensament al pensar que li toca escurar al company, llavors so aparèixer una sonrisa una mica sarcàstica entre llavis ).  

Apagues la llum, i cap a la taula.  

Sol passar llavors que es fan parts de la truita, i et queda la més petita per a tu, però veus amb quina gana se la mengen i et sents satisfet de que ha sortit bona ( Quina sort !! ).