En la seqüència d’engegada veurem el flux i seqüència dels principals protocols, dimonis i fitxers emprats des del moment en que un usuari engega l'ordinador client i aquest demana pel seu servidor de bootp, fins que s'ha identificat al client, per part del servidor, i s’assigna l’imatge que configurarà el client.
 

El client, en engegar-se l'ordinador, fa una petició per tota la xarxa (broadcast) demanant per qui és el seu servidor. El servidor rep la petició i consulta un fitxer de configuració on té una relació entre els clients que reconeix i la configuració que els correspon. El reconeixement es fa per l'únic camp distintiu que té el client, encara no configurat, que és l'adreça ethernet. Un cop el servidor veu que és un client seu, aquest li diu al client la seva adreça IP, de la mateixa manera que li donarà el nom de l’imatge corresponent segons està definit en el servidor per al client.

El client ara ja sap la seva adreça IP, el fitxer que vol demanar com imatge d'engegada i el servidor aquí ha de demanar l’imatge. Començarà, llavors, després d'una primera petició de lectura del fitxer, tota una sèrie d'intercanvis d'informació entre el client i el servidor via tftp de l'imatge a transferir.

Quan s'hagi acabat de transferir, el client ho indicarà al servidor i després passarà a executar l’imatge que tindrà en memòria.