La realització de l’imatge en si no és una part excessivament complicada, però si en la que tenim que acomplir una sèrie de requisits importants.

Podríem dir que tenim bàsicament dos casos:

L’opció no fora altra que tenir totes les màquines que formen una aula o laboratori iguals. Entenem, doncs, que el
    hardware té que ser exactament idèntic per així evitar problemes de detecció de hardware en les imatges dels
    diversos sistemes operatius.
 

L’altra opció seria que tinguéssim el conjunt de maquines que formen un laboratori o aula amb hardware en un
    entorn heterogeni, es a dir, que les seves característiques de hardware fossin diferents. Llavors ens trobaríem amb
    detecció de hardware al restaurar l’imatge als diferents clients.
 

En canvi, en el següent cas, generarem l’imatge sobre el clients que siguin més nombrosos. En la restauració tindrem una detecció de hardware en els client que siguin diferents a la màquina que hem generat l’imatge. Aleshores tindrem que deixar que reconegui tot el hardware nou que trobi en cada una de les màquines i una vegada ja no reconegui més hardware, agafar la branca de hardware específic de cada màquina i exportar-lo al servidor per que en el moment de restaurar l’imatge, agafi per cada màquina la seva branca corresponent. La detecció de hardware bàsicament passa als sistemes operatius Windows.
 

Un altre requisit important es que l’imatge te que estar el més neta possible i optimitzada. Amb el que es refereix a "més neta possible", entenem no tenir més software que el necessari. Per l’optimització, entendríem tenir tots els parches aplicats, en Windows98 tenir el disc defragmentat i, per exemple, tenir la paperera buida, ja que si deixem algun fitxer a la paperera al restaurar l’imatge a tots els clients tindrem aquest fitxer a la paperera.
 

Ens centrarem en l’explicació del primer cas (tot el conjunt de maquines amb el mateix hardware), ja que la detecció del hardware bàsicament es dona en sistemes operatius Windows9X.
 

En l’altre cas també explicarem com exportar la branca HKEY_LOCAL_MACHINE del registre de cada client, per no tenir que cada cop que restaurem l’imatge, la repetició en la detecció de hardware.
 

Podríem dividir l’explicació en els punts necessaris per la correcta generació de les imatges i amb els diversos sistemes operatius, comentant el parxeig necessari, que òbviament serà diferent per cada sistema operatiu.
 

En l’actualitat, en les aules i laboratoris de la ETSE/ETSEQ hi ha generació d’imatges de diversos sistemes operatius com són: MS-DOS, WINDOWS 3.11, WINDOWS 95/98, WINDOWS NT WORKSTATION amb sistema de fitxers FAT16 (NTFS no està suportat) i LINUX.
 
 

PUNTS GENERALS
 

Instal·lació de tot el software i correcta configuració de tots els elements de hardware en la màquina en la que volem fer
     l’imatge. Imatge neta i optimitzada.
 

Abans de generar l’imatge tenim que aplicar el parxeig corresponent que serà diferent per cada tipus de sistema
     operatiu que tinguem.
 

                                                         MS-DOS
 

Els fitxers SYSTEM.INI i PROTOCOL.INI són els fitxers de sistema utilitzats en el tema de la configuració de xarxa i on també tenim des de la configuració de la porta d’enllaç (gateway), la màscara, el grup al que pertany, el nom del host i l’adreça IP que li correspon.
 

Bàsicament el que més ens interessa en el parxeig d’imatges basades amb sistemes operatius MS-DOS és l’adreça IP del client, que el servidor ens proporcionarà mitjançant la variable BOOTP-Your-IP que tindrem en el fitxer SYSTEM.R95 i que substituirà al fitxer SYSTEM.INI amb el seu valor assignat.
 

                                                                          SYSTEM.R95                   SYSTEM.INI

Els altres valors de configuració de xarxa estaran ja fixats en els fitxers de configuració, ja que sempre tenen el mateix valor.
 

A banda de les variables mencionades i utilitzades BOOTP-Your-IP i BOOTP-Host-name, hi ha unes altres variables que ens proporciona el servidor i que podem utilitzar en el cas de que ens interesses en el parxeig (mencionarem les més destacades).
 

                              BOOTP-Client-ID à Hardware address de la tarja de xarxa del client.

                              BOOTP-Server-IP à Adreça IP del servidor.

                              BOOTP-Gateway-IP à Adreça IP de la porta d’enllaç

                              BOOTP-Subnet-Mask à Màscara de la nostra subxarxa.

                              BOOTP-Routers à Adreça IP del router (equivalent a la porta d’enllaç).

                              BOOTP-Domain-Name-Servers à Adreça IP del Servidor de Noms.

                              BOOTP-Server-Name à Nom del servidor d’engegada
 
 

                                                      WINDOWS 3.11
 

El fitxer SYSTEM.INI, és el fitxer de sistema utilitzat en el tema de la configuració de xarxa i on també tenim des de la configuració de la porta d’enllaç (gateway), la màscara, el grup al que pertany, el nom del host i l’adreça IP que li correspon.
 

El que més ens interessa en el parxeig d’imatges basades amb sistemes operatius WINDOWS 3.11 es l’adreça IP i HOST del client que el servidor ens proporcionarà mitjançant la variable BOOTP-Your-IP per IP i BOOTP-Host-Name pel HOST que tindrem en el fitxer SYSTEM.W31 i que substituirà al fitxer SYSTEM.INI amb el seu valor assignat.
 

                       SYSTEM.W31                                 SYSTEM.INI

                                                  WINDOWS 95/98
 

En aquest cas tenim els fitxers REGISTRE.R95 i REGISTRE.BO que intervenen en el parxeig de Windows 95/98. El contingut del fitxer REGISTRE.BO és el fitxer que exportarem al registre de Windows (regedit.exe). Aquesta exportació estarà en el fitxer AUTOEXEC.BAT que s’executarà en carregar-se el sistema operatiu.
 
 
 

AUTOEXEC.BAT

cls  c:\windows\regedit.exe /L:c:\windows\system.dat /R:c:\windows\user.dat c:\windows\registre.bo  mode con codepage prepare=((850) C:\WINDOWS\COMMAND\ega.cpi)  mode con codepage select=850  keyb sp,,C:\WINDOWS\COMMAND\keyboard.sys

 
 
 

REGISTRE.R95

REGEDIT4  [HKEY_LOCAL_MACHINE\Network\Logon]  "username"="${BOOTP-Host-Name}"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\control]  "Current User"="${BOOTP-Host-Name}"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\control\ComputerName\ComputerName]  "ComputerName"="${BOOTP-Host-Name}"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\Services\VxD\MSTCP]  "HostName"="${BOOTP-Host-Name}"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\Services\VxD\VNETSUP]  "ComputerName"="${BOOTP-Host-Name}"

 

                                     patch "{:1}WINDOWS/registre.R95" "{:1}WINDOWS/registre.bo"
 
 
 

REGISTRE.BO

REGEDIT4  [HKEY_LOCAL_MACHINE\Network\Logon]  "username"="usuaris24"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\control]  "Current User"="usuaris24"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\control\ComputerName\ComputerName]  "ComputerName"="usuaris24"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\Services\VxD\MSTCP]  "HostName"="usuaris24"  [HKEY_LOCAL_MACHINE\System\CurrentControlSet\Services\VxD\VNETSUP]  "ComputerName"="usuaris24"

 

Quan fem una imatge de Windows 98, si volem podem connectar-nos a un servidor per samba i activar l'encriptació de
passwords, aleshores tenim que introduir a la branca del registre de Windows:

                            [HKEY_LOCAL_MACHINE\SYSTEM\CurrentControlSet\Services\VxD\VNETSUP]
            "EnablePlainTextPassword"=dword:00000001
 

Si volem que al connectar a una unitat de xarxa no ens surti la pestanya de guardar password, tenim d'introduir al registre de Windows:

            [HKEY_LOCAL_MACHINE\Software\Microsoft\Windows\CurrentVersion\Policies\Network]
            "DisablePwdCaching"=dword:00000001
 
 

Si tenim un laboratori o una aula amb maquines amb diferencies notables de hardware, aleshores amb l’opció anterior ens trobaríem amb molts de problemes de detecció de hardware. Per solucionar-ho hauríem d’exportar la branca HKEY_LOCAL_MACHINE del registre de cada client, que podríem anomenar paràmetres de personalització de cada HOST,
per així en la propera restauració passar-hi la seva branca corresponent des del servidor.
 

                                    - Executarem el "regedit":
 
 

                                    - Agafar la branca "HKEY_LOCAL_MACHINE"
 
 

                                    - Com exportar la branca de hardware específic per cada client.
 
 

                                    - Guardarem el fitxer amb el nom DNS del client, per així poder jugar amb la variable "${BOOTP-Host-Name}"
                                      als menús de descompressió.
 
 

                                  Un cop ja tenim això, des de l'aplicació del registre, eliminarem completament totes les branques de
                                    "HKEY_LOCAL_MACHINE", excepte "HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE" i sortirem del regedi.exe.

                                    - Eliminarem tota la branca del registre (mitjançant un editor de text) que depèn de la branca anomenada
                                      "HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE", deixant al servidor el fitxer resultant "HOSTNAME.REG"
                                      ( Ex:usuaris24.reg ).

                                    - El contingut del fitxer HOSTNAME.REG és el fitxer que exportarem al registre de Windows i a cada
                                      màquina li tocarà el seu, aprofitant la variable proporcionada pel servidor "${BOOTP-Host-Name}".
                                      Aquesta exportació estarà en el fitxer AUTOEXEC.BAT que s’executarà en carregar-se el sistema operatiu.
 
 

                                    WINDOWS NT WORKSTATION
 

Per la realització del parxeig dels sistemes operatius Windows NT Workstation, hem de configurar per cada client de forma correcta la xarxa amb l'adreça IP de forma estàtica. Després d'això agafar el fitxer del client anomenat system que es troba en la ruta C:\winnt\system32\config  i guardar-lo en el servidor amb el nom de HOSTNAME, ja que així podrem aprofitar la variable proporcionada pel servidor "${BOOTP-Host-Name}" i, aleshores, en l'script de restauració de l'imatge, copiarem aquest fitxer sobre el fitxer de sistema anomenat system.
 
 

                                   LINUX
 

En sistemes operatius LINUX del qual hem realitzat imatges en la distribució SLACKWARE 7.0, la seva realització es bàsicament
la mateixa per altres distribucions com poden ser REDHAT, DEBIAN o MANDRAKE. En el parxeig tenim dos fitxers importants, el fitxer /etc/HOSTNAME, que és on tenim el nom del host de la màquina, es a dir, haurem de tindré per cada màquina un fitxer amb
el seu host corresponent i aprofitant la variable proporcionada pel servidor "${BOOTP-Host-Name}" li assignarem a cada client
el host que li pertoca "${BOOTP-Host-Name}.nom ( Ex: usuaris24.nom ).
 
 

                                                                                                   /etc/HOSTNAME

L’altre fitxer /etc/rc.d/rc.inet1 és on tenim tot el referent a la configuració de l’adreça IP estàtica, porta d’enllaç i màscara, es a dir, tot el referent a la configuració de l’interficie de xarxa del client. Aleshores, el mateix de sempre, que fora per cada client els paràmetres que li corresponent i aprofitant la variable proporcionada pel servidor "${BOOTP-Host-Name}" li assignarem a cada client el fitxer de configuració de xarxa que li pertoca "${BOOTP-Host-Name}.inet1 ( Ex: usuaris24.inet1 ).
 
 

Cal remarcar que en l’script de restauració de l’imatge també podem definir una partició de swap a banda de la partició primària.
 
 

                                                  /etc/rc.d/rc.inet1